Quan et planteges començar un procés d’acompanyament, en especial la primera sessió, és normal que apareguin dubtes.
No tant sobre si té sentit, sinó sobre una cosa molt concreta:
què passarà exactament quan comenci.
Com serà?
Què s’espera de tu?
I com et sentiràs en un espai així?
Dubtes habituals abans de començar
Abans de fer aquest primer pas, sovint també apareixen dubtes més pràctics.
Per exemple, quant dura una sessió, si és millor fer-la online o presencial, o si cal preparar alguna cosa abans.
En general, les sessions duren entre 50 i 60 minuts, i es poden fer tant presencialment com online, segons el que et sigui més còmode.
No cal preparar res especial.
Pots venir tal com estàs, amb el que tens en aquest moment.
No cal tenir-ho tot clar
Una de les preocupacions més habituals és no saber per on començar.
“No sé què explicar”
“No ho tinc gaire clar”
I està bé que sigui així.
No cal tenir un discurs preparat ni entendre perfectament què et passa.
La primera sessió és, precisament, un espai per començar des d’aquí.
A vegades, només començar a posar paraules al que estàs vivint —encara que sigui de manera desordenada— ja és un primer pas important.
Un espai per començar amb calma
La sessió acostuma a començar de manera senzilla.
Parlant.
Del que et porta aquí.
Del que et preocupa.
O del que tens més present en aquell moment.
Sense presses.
Sense necessitat d’explicar-ho tot.
No es tracta d’arribar al fons de tot el primer dia, sinó de començar a mirar el que et passa amb una mica més de claredat.
No es tracta de fer-ho bé
No hi ha una manera correcta de fer una sessió.
No has de fer-ho millor ni pitjor.
No es tracta de dir coses profundes, ni d’arribar a conclusions ràpides.
Es tracta de ser-hi.
De poder mirar el que et passa tal com és, sense haver-ho de filtrar ni ordenar perfectament.
I si em sento incòmode/a?
També pot passar.
És un espai nou, amb una persona que no coneixes, parlant de coses personals.
És normal que hi hagi una mica d’incomoditat al principi.
I no és cap problema.
Forma part d’entrar en un espai nou.
Amb el temps, si et sents còmode, aquesta sensació acostuma a anar canviant.
Un primer contacte per veure si té sentit
La primera sessió no és un compromís a llarg termini.
És un primer contacte.
Un espai per veure com et sents, si et resulta còmode i si aquest tipus d’acompanyament encaixa amb tu.
També és un moment per fer preguntes i aclarir dubtes, si en tens.
No cal decidir-ho tot el primer dia
No cal sortir amb totes les respostes.
Ni saber si vols continuar o no.
A vegades, el més important és haver començat.
Haver-te donat aquest espai.
I poder notar què passa quan pares i t’escoltes una mica més.
Un primer pas que pot obrir coses
Per a moltes persones, aquest primer espai ja suposa un canvi.
No perquè tot es resolgui de cop, sinó perquè deixa de ser una cosa que portes sol/a.
Posar-hi paraules, compartir-ho i mirar-ho amb calma sovint fa que coses que estaven molt confuses comencin a ordenar-se.
No cal estar segur/a per començar
No cal tenir-ho clar del tot per fer aquest pas.
Pots començar amb dubtes.
Amb incertesa.
O simplement amb la sensació que alguna cosa no acaba d’encaixar.
I això ja és suficient.
Si estàs en aquest punt
Si estàs en aquell moment en què no acabes d’estar bé,
o tens la sensació que alguna cosa no encaixa,
pot tenir sentit donar-te aquest espai.
Sense haver-ho de tenir tot resolt.
Sense haver de saber exactament què passarà.
Només amb la curiositat de veure què passa quan et dones un moment per mirar-ho amb més calma.