“En realitat, tot està bé… però jo no em sento bé.”

Pot semblar contradictori.

Però és més habitual del que sembla. De fet, sovint està relacionat amb una sensació de fons difícil d’explicar, com si alguna cosa no acabés d’encaixar. Pots aprofundir més en això a «per què et pots sentir bloquejat/da encara que tot estigui bé».

Quan el que passa per fora no coincideix amb el que sents per dins

Des de fora, pot semblar que tot està en ordre.

Potser tens una vida estable, relacions, responsabilitats…
i no hi ha cap problema evident.

Però per dins, la sensació és una altra.

Pot aparèixer:

• una mena de buit
• desmotivació
• cansament emocional
• o la sensació d’estar desconnectat/da de tu

I això pot generar encara més confusió.

“Hauria d’estar bé… i no ho estic”

Aquesta és una de les parts més difícils.

No només et sents malament,
sinó que, a més, et qüestiones per què.

Et pots dir coses com:

• “no tinc motius per estar així”
• “hi ha gent pitjor”
• “hauria d’estar agraït/da”

I sense adonar-te’n, comences a invalidar el que sents.

El que sents no necessita justificació

El que sents no és correcte o incorrecte.

És el que és.

Encara que no tingui una explicació clara.
Encara que no encaixi amb el que “hauria de ser”.

Quan intentes ignorar-ho o tapar-ho, sovint es manté.
Quan li dones espai, pot començar a mostrar-se amb més claredat.

Escoltar-te més enllà del “tot està bé”

A vegades, aquesta sensació apareix perquè:

• estàs sostenint més del que pots
• t’has adaptat massa a l’entorn
• estàs prioritzant els altres per sobre teu
• o t’has desconnectat del que realment necessites

No sempre és evident.

Però quan comences a mirar-ho amb una mica més de calma,
sovint apareixen coses que abans no veies.

Una manera diferent d’acostar-te al que et passa

No es tracta de buscar una explicació ràpida,
ni de forçar-te a estar bé.

Es tracta més aviat de:

• parar una mica
• observar què estàs sentint
• posar-hi paraules
• i veure què hi ha darrere

Aquest procés, fet amb temps i amb suport si cal,
pot ajudar-te a reconnectar amb tu d’una manera més real.
Si vols entendre millor com funciona aquest tipus d’espai, pots llegir més sobre «què és l’acompanyament Gestalt».

No cal esperar a estar malament del tot

Moltes persones pensen que només té sentit demanar ajuda
quan ja no poden més.

Però no cal arribar aquí.

A vegades, aquesta sensació de “no acabar d’estar bé”
ja és suficient per començar a mirar què està passant.

Un espai per entendre’t sense pressa

Hi ha moments en què tenir un espai per parar,
parlar del que et passa i ordenar-ho
pot marcar una diferència important.

No per solucionar-ho tot de cop,
sinó per començar a entendre’t millor.

I des d’aquí, trobar una manera més pròpia d’estar amb el que sents.

Si estàs en aquest punt i vols mirar-ho amb més calma, pot tenir sentit conèixer com és aquest procés. Pots veure més detalls a «què és l’acompanyament Gestalt».

Si estàs pensant a donar aquest pas, potser t’ajuda saber com és una primera sessió i què pots esperar